Contrafalles
Manuela Trasobares davant la falla El Terra.
El passat dia 16 de Març vaig tenir ocasió d´interpretar un performance polític-faller al carrer del Baró de San Petrillo de Benimaclet davant el Casal de El Terra, convidada pels seus membres. En principi, s´havia de fer una xerrada amb altres participants, però probablement quan conegueren la meua assistència s´excusaren. Així doncs, vaig aprofitar per a fer una intervenció al més pur estil trasobarista que ben aviat podreu veure en vídeo.
Hi ha un sector faller que s´autoanomena alternatiu, però es troba totalment integrat dins la festa oficial. Són incapassos de trencar veritablement amb el sistema i no s´adonen que en són una peça més. Tal com el rei necessita dels partits de l´esquerra monàrquica per tal de donar una imatge democràtica, la Junta Central Fallera es complau que hi hagi falles un poc diferents per demostrar pluralitat. Són una colla de llepaculs. Escriuen feixugs articles als diaris de més tirada i fins i tot publiquen revistes especialitzades. Tot el seu esforç té una única finalitat: fer-se un lloc i un cul ben gros. En els moments de la veritat tenen por de donar la cara i dir les coses pel seu nom, han de conservar la seua posició. Avui per avui, només considero alternatives les falles que no tenen cabuda dins del sistema feixista de Junta Central Fallera. N´hi ha ben poques. Una és la del Casal El Terra de Benimaclet.
El performance tingué lloc al carrer, al costat de la falla, amb una taula, una cadira i un equip de so. Vaig fer un repàs de tot un seguit de temes que jo plasmaria a les falles si de debò es poguera fer crítica. Vaig parlar d´episodis que considero fonamentals en la història dels darrers vuitanta anys i que s´ens han explicat tergiversadament. Vaig fer al.lusions a la revolució proletària anarquista que tingué lloc durant la Guerra Civil a Aragó i als Països Catalans tot cridant un visca la columna de Durruti. Paga la pena d´estudiar amb deteniment aquest procés revolucionari importantíssim que fou apaivagat per sectors estalinistes i de la burgesia republicana catalana. Si en el futur hem de fer de nou una revolució, cal que partim de la base del que van fer els anarquistes durant els anys 1936 i 1937. Malauradament la contrarevolució no sempre es protagonitzada pels sectors feixistes, sinó també per aquells que s´anomenen progresistes i que tracten d´imposar simplement una altra mena d´opressió.
També vaig tenir una bona tirallonga de crítiques per a la Casa Reial, recordant totes les despeses dels darrers anys: 9 milions d´euros d´assignació anual, tres milions i mig d´euros per la compra d´un cuadre de Dalí per al despatx del rei, altres tres milions per reformar els jardins de la Sarsuela, la construcció de la vivenda del príncep, la llista de fills, néts i parents polítics que hem de mantenir i com se´n riuen de tots nosaltres descaradament.
Vaig denunciar obertament l´opressió que manté el PP sobre la cultura, la societat, els medis de comunicació, la judicatura, etc. Es tracta d´una colla de mafiosos que reprimeixen de mil maneres tot allò que no els convé. Tenen una organització amb tentacles a tots els sectors de la societat, amb espies, persones que s´encarreguen de pressionar, de dirigir opinions, d´organitzar associacions paral.leles de recolzament al poder. Moltes voltes aquestes persones son desgraciats als qui prometen càrrecs polítics i als qui després abandonen a la seua sort una volta els han embarcat en un vaixell sense tornada. Però mentre el descontent social continuï tenen assegurada la cantera. Correm el greu perill de la radicalització de les posicions conservadores i la tornada a un règim autoritari que s´aprofiti de la crisi per a establir-se.
Tanmateix tampoc hi ha formacions polítiques d´esquerra amb posicions valentes. Ja ho va dir Lenin: “D´un capitalisme corrupte, només pot eixir un socialisme corrupte”. Es ben trist que una formació com Esquerra Unida no tingui la gosadia de demanar clarament la República i que els seus líders facin cua a tots els besamans de la Sarsuela.
Mentre anava cridant enmig del carrer totes aquestes veritats, passava de tant en tant algún blaver que s´esgarrifava i es produia una interacció molt significativa. Finalment les bruixes de darrere els balcons no pogueren més i avisaren la policia. El final de la meua intervenció tingué com a rerafons tres patrulles preparades per a intervindre. Els maulets del públic, acostumats a aquest tipus de cops d´efecte policials no s´inquietaren i jo mateixa no em vaig adonar de la seua presència. Però es ben significatiu que cuan crides amb el pit descobert allò que hom calla, apareguin de seguida les forces de l´ordre públic.
Vaig acabar la meua ponència amb el record de la matança de Badajoz, executada pels feixistes els primers mesos de la Guerra Civil. Açò passà fa només 70 anys i correm el perill que torni.
Us convido a veure el vídeo que publicarem a YouTube Canal Trasobarismo.
Link del Vídeo:
4 comentarios
Arnau -
I com ens vas dir: "Visca el friquisme" ;)
Erizo -
Gracias.
Erizo -
Gracias.
Pepa -
SALUT i PAÍS.