Blogia
El Blog de Manuela Trasobares

Discurs de Manuela Trasobares en les Jornades sobre la Repressió Franquista al País Valencià

Discurs de Manuela Trasobares en les  Jornades sobre la Repressió Franquista al País Valencià

 

Jornades sobre la Repressió Franquista al País Valencià.

Celebrades al Col.legi Major Rector Peset de València i organitzades per l´Associació Joan Peset i Aleixandre, sota la presidència d´En Pau Rodríguez i Cortés i amb la col.laboració de la Universitat de València i el Ministeri de la Presidència. València dies 27, 28 i 29 d´Abril de 2009.

Discurs resumit de Manuela Trasobares:

Bona vesprada a tots, vaig a presentar-vos la tercera d´aquestes Jornades sobre la repressió franquista al Llevant que porta com a títol genèric : Les Persones.

Aquest títol i el tema general de les jornades me´ls sento molt propers per què en moltes ocasions, en les que m´he rebel.lat contra la marginació, contra la injustícia i la discriminació que s´exercia sobre mí per raons d´identitat, el meu crit ha estat sempre; Jo sóc una persona!

Amb aquesta al.lusió a la meua experiència personal vull enllaçar les repercusions que sobre la societat actual té la repressió franquista de la que es parlarà açí des d´un punt de vista històric.

La repressió franquista fou un genocidi planificat des d´un estat feixista per tal exterminar ideològicament i humanament el pensament lliure, per tal d´ imposar el pensament que convenia a les cúpules empresarials, financeres, religioses i militars. La seua missió era destruir el progés, la inteligència i l´art i resturar el cabdillisme i la submissió del poble als poders fàctics. En aquest context cal encabir els assassinats de personatges com García Lorca i el Dr. Pesset i Aleixandre i tants d´altres il.lustres o anònims que foren assassinats o condemnats a l´exili, que era una altra manera de matar-los.

A hores d´ara, som l´únic país que no ha condemnat oficialment el seu règim feixista, l´únic país on encara hi ha simbologia feixista en alguns carrers, l´únic país que té com a cap d´Estat l´hereu d´un dictador feixista, l´únic país que té com president d´honor d´un partit polític l´ex-ministre d´un govern feixista. I tot això ens demostra que la repressió franquista aconseguí que els seus propòsits i les seues intencions s´extengueren fins avui dia.

Un bon nombre d´institucions que es mantenen amb els impostos públics s´oposen a eliminar del tot la simbologia franquista o bé a reconèixer els seus crims i continuen alimentant-se d´una manera subtil de la seua ideologia, ens referim a les alcaldies d´Alacant i València, a la Diputació de Castelló, a la Junta Central Fallera de València, a l´Església Catòlica o al Liceu de Barcelona.

I encara hi ha poblacions al País Valencià on no s´ha fet efectiva l´obligació de retirar la simbologia franquista. També es mantenen vigents els títols nobiliaris que el dictador otorgà als generals colpistes. Si ja és impropi que existeixin els títols nobiliaris als nostres temps, encara més vergonyós es que es concedeixin als descendents d´aquells qui colaboraren amb un general genocida.

I tanmateix, el passat 20 de Febrer el ministre de Justícia Fernández Bermejo renovava per successió el Ducat de Mola amb títol de Grande de España, que fou otorgat per Franco al general Emili Mola. I no és l´unic que es manté dels otorgats al generals colpistes.

Una altra reflexió que em porta a concloure la permanença dels vestigis del franquisme és adonar-me del fet que setanta anys és un període de temps prou curt si ens situem en una perspectiva històrica. . El franquisme era una d´aquestes concepcions perverses del poder que pretenia crear un govern que es projectés com a exemple a tot el món. Així ho expressava el seu ideari. I un president de la Transició, José Mª Aznar, pretengué recollir el testimoni coent d´aquelles fórmules patriotes i conduir Espanya cap a una croada contra l´enemic musulmà. Si milers d´anys història no han pogut acabar amb la voluntat de fer-se amb el poder mundial de les èlits totalitaristes, potser serem tan ingenus de creure que la possibilitat d´un rebrot del feixisme ha deixat d´existir? Personalment penso que el perill d´una repressió brutal de les idees progressistes és avui també present i probablement aquesta repressió mai ha deixat d´existir sota fórmules més o menys subtils

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres